Movem Sant Just | Memòria, oblits i silencis
15664
post-template-default,single,single-post,postid-15664,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,boxed,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Memòria, oblits i silencis

Memòria, oblits i silencis

El passat 18 de juliol va fer 80 anys de l’aixecament feixista contra el govern de la República. Va ser l’inici d’una guerra devastadora i d’una cruel i sistemàtica repressió posterior, de conseqüències i ferides encara visibles avui. Els tres anys de guerra van suposar la destrucció efectiva del país, les seves infraestructures i la seva gent (mai abans una guerra s’havia acarnissat tant sobre la població civil), i la repressió franquista intensa i extensa en els anys, va deixar clar la seva voluntat d’aniquilació de qualsevol petit intent de recuperació de les llibertats democràtiques.
La guerra civil i el franquisme són monstres que no hem aconseguit vèncer com a societat. La “modèlica” transició democràtica espanyola es va sustentar en dos pilars poc sòlids i profundament injustos: l’oblit i el silenci.
En aquest entorn ple de ferides profundes és on les polítiques de memòria, de justícia i de restitució poden jugar un paper principal. Cal que l’Estat demani perdó a les víctimes, cal que es restitueixi la seva memòria, cal que s’intensifiquin les tasques d’excavació de fosses per identificar les persones assassinades (130.000 desaparegudes encara estan enterrades en fosses comunes), cal que es facin polítiques de restitució als col·lectius afectats i cal invertir més que mai en polítiques de memòria democràtica.
A Sant Just l’ajuntament i el Centre d’Estudis Santjustencs han treballat de valent aquesta darrera dècada per restituir la memòria de les persones mortes i represaliades, així com d’aquelles persones, homes i dones, que van ser protagonistes de la lluita antifranquista. Una tasca ingent que hem de seguir impulsant des de les administracions i des de la societat civil.
Només així podrem fer front a les corrents negacionistes, relativistes, de l’oblit, que envaeixen televisions (públiques i privades), llibres de text, tertúlies radiofòniques i columnes de diaris, corrents sorprenentment mobilitzades i actives en contraposició a les polítiques de memorial democràtic, erràtiques els darrers anys. Cal que lluitem per què els que van guanyar la guerra i la transició, no guanyin la batalla de l’oblit i el silenci.