Movem Sant Just | Innovació Educativa
15587
post-template-default,single,single-post,postid-15587,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,boxed,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Innovació Educativa

Innovació Educativa

Quin és el propòsit de l’educació? Quina ha de ser la funció de l’escola en la nostra societat? Estem en un món canviant; les incerteses, els moviments poblacionals, la desigualtat econòmica, el canvi tecnològic, el canvi climàtic… Tots aquests canvis cada cop són més complexos i veloços. Cada vegada són més els professionals, centres i famílies que veuen i reclamen un canvi a l’escola; un canvi necessari perquè l’escola esdevingui una eina que permeti als nostres infants i joves ser capaços de desenvolupar el seu projecte de vida, treballant alhora pels reptes compartits que tenim com a societat.

Fa uns mesos que ha sorgit una iniciativa molt comentada per tothom, l’Escola Nova 21. S’anuncia com una proposta que generarà una onada de canvi necessària en el nostre sistema educatiu. No voldríem entrar en debat sobre els clarobscurs que diferents educadors, pedagogs i periodistes han escrit sobre la iniciativa. Ara bé, sorgeixen una sèrie de dubtes: no és una proposta excessivament simplista? És bo anar de la mà d’un gran banc? Podrà donar resposta a les desigualtats a l’escola? Es pot produir el canvi quan el dèficit educatiu és estructural i en el marc normatiu actual? Com encaixarà aquesta innovació amb una LEC que marca currículum i defineix que la funció del professorat és la transmissió de coneixement?

Fa poques setmanes ha sorgit a la llum l’informe de la fundació Bofill “Reptes de l’educació a Catalunya”. Les dades que revela es contraposen a la voluntat d’innovació. Un canvi exigeix un esforç, un esforç sustentat amb recursos. Des del 2009, Catalunya ha retallat 1.157 milions, el 16.7% del pressupost destinat a educació, a pesar que en aquesta mateixa franja de temps hi ha 98.000 alumnes més. Hi destinem un 2,8% del PIB, tot i que la LEC, encara no desplegada, demana un 6%. En els pressupostos últims de la Generalitat es destina 3,1% a educació, la mitja de la UE està en el 5,6% i la partida dels concerts educatius ha augmentat un 17% el 2015. Davant d’aquesta realitat és probable que la innovació acabi reproduint les desigualtats que ja tenim.

Alhora voldríem reivindicar un paper més actiu i més capaç dels ens locals, en definitiva, amb més competències en matèria d’educació pels ajuntaments. No podem entendre l’escola sense l’entorn que l’envolta.

Una cosa és clara i és compartida: necessitem un canvi de paradigma educatiu.