Movem Sant Just | Un Sant Just on viure
15920
post-template-default,single,single-post,postid-15920,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,boxed,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Un Sant Just on viure

Un Sant Just on viure

UN SANT JUST ON PUGUI VIURE TOTHOM 

El dret a la ciutat comença pel dret a poder-hi viure.

Aquesta obvietat no ho és tant en el cas del nostre poble. I és que Sant Just és un dels municipis de Catalunya on és més car accedir a un habitatge, tant de lloguer com de compra. La pressió de la demanda i la manca de regulació dels preus de l’habitatge de primera residència fa que l’esforç econòmic a suportar per persones i famílies sigui enorme i que diverses d’elles es vegin obligades a marxar a viure a un altre lloc.

Movem Sant Just no vol un poble dormitori ni un poble que sigui incapaç d’oferir oportunitats de futur a aquelles persones que han viscut i crescut a Sant Just. Volem un poble divers i cohesionat, un poble que faci front a aquesta dinàmica que expulsa les persones amb menys recursos econòmics i amenaça de gentrificar els nostres barris. Qui vol viure en un poble que no pot ajudar a fer que els i les seves joves puguin plantejar-se el futur del seu projecte de vida allà on han crescut?

L’habitatge de lloguer públic: l’opció pel futur.

La política d’habitatge públic de Sant Just, impulsada per ICV a principis dels anys 90 i desenvolupada a través de l’empresa municipal Promunsa, ha fet realitat que el 10% del parc d’habitatge a Sant Just sigui d’HPO. Això ha facilitat que diverses persones i/o famílies hagin estat adjudicatàries d’un pis i ha permès evitar que com a mínim una part d’elles hagin marxat del municipi.

Però no hem de caure en engany: la política de venda s’esgota en ella mateixa un cop els pisos han estat construïts i venuts i es mostra incapaç no només de mantenir el caràcter d’habitatge protegit un cop transcorreguts els anys que la llei marca sinó que és també incapaç d’oferir habitatges a preus assequibles a les noves generacions i les circumstàncies sobrevingudes.

Aproximadament un 1,5% de l’habitatge de Sant Just és habitatge de lloguer en règim de protecció. Quedem a anys llum de ciutats europees amb índex molt per sobre del 15%. Creiem que Sant Just, en els pròxims 10 anys hauria de poder arribar a tenir el 5% del seu parc d’habitatges en règim de lloguer protegit.

Els habitatges que PROMUNSA ha construït s’han fet sobre sòl públic. Un sòl que ja pràcticament hem esgotat i que només se’n pot obtenir a partir de cessions de privats a través dels aprofitaments de noves promocions. El nostre territori és finit, el creixement de Sant Just té un límit que ja estem tocant i per tant cal que aquelles accions públiques en relació a l’accés a l’habitatge tinguin la capacitat de quedar com un recurs permanent accessible per les generacions actuals i futures, Cal que es constitueixi un “parc públic d’habitatges de lloguer” prou important per ser l’eina que necessitem per aconseguir el nostre objectiu: fer de Sant Just un poble on poder viure.

Movem Sant Just i el Pla d’Habitatge de lloguer 2017-2024

Aquest objectiu ja va quedar molt clar el 2015, quan Movem Sant Just en vam fer bandera. I ho vam fer en solitari, davant la indiferència i la manca de sensibilitat de molts partits que ara s’apunten amb entusiasme a la defensa de la política d’habitatge de lloguer. Malgrat no tenir la responsabilitat d’habitatge com a delegació a l’ajuntament, Movem Sant Just ha estat la impulsora i la ideòloga del Pla de l’Habitatge de Lloguer 2017-2024, que marca les prioritats, les accions i el finançament de les principals accions que han de fer realitat l’increment més important d’habitatges de lloguer de tota la història del govern municipal.

No ha estat un camí fàcil. Movem Sant Just s’ha mostrat com una força estratègica no només en la conformació sinó en l’orientació política de les polítiques d’esquerres al consistori. Hem hagut de fer valer més que mai la nostra força a l’ajuntament. No ha estat una victòria (només) fruit de la pressió que la nostra posició de soci necessari, sinó que ha estat una victòria dels arguments i de la raó. Malgrat tot cal focalitzar al màxim l’atenció en el manteniment d’aquestes polítiques, a causa de la tendència que alguns partits tenen de capitalitzar els rèdits polítics (i econòmics) immediats de les operacions de venda sense tenir en compte els seus efectes no desitjats a mitjà i llarg termini.

Així doncs des de Movem defensem que la veritable política pública d’habitatge és la de lloguer. Per diverses raons:

  1. És la tipologia d’accés amb menys risc, més flexibilitat i més adaptada a la volatilitat de les situacions familiars, personals, laborals i econòmiques.
  2. A Sant Just existeix una manca d’estoc d’habitatge de lloguer privat, i aquest es veu pressionat per una alta demanda des de dins però sobretot des de fora de Sant Just. En els darrers mesos el preu del lloguer no ha parat de créixer i res fa pensar que no ho faci més. Els projectes que darrerament estan entrant a l’ajuntament per part de promotors privats que centren l’oferta constructiva en habitatges de lloguer privat es mostraran també ineficients per la reducció del preu global, i és que fa temps que l’habitatge (i el de lloguer) ha deixat d’estar pressionat per l’oferta i la demanda i ha esdevingut un bé preuat i una expectativa d’ingressos sucosos. Els intents de fixar preus de referència per diferents tipologies de lloguer no han tingut en compte ara per ara el nostre municipi. Caldria una política i les polítiques fiscals que s’hi podrien associar (penalitzar-bonificar IBI, i possibles taxes per pisos buits) són ara per ara de difícil aplicació.
  3. El territori de Sant Just és limitat, i el sòl públic disponible encara més. Les promocions de venda poden ajudar algunes famílies a adquirir un habitatge a preus assequibles al nostre municipi (sempre amb un compromís de retorn de préstecs hipotecaris a molts anys vista) però tenen l’efecte pervers d’esgotar les reserves de sòl públic. Creiem que la gestió d’aquest sòl ha de ser una gestió sostenible, que permeti seguir fent política d’habitatge públic en un futur.  Actualment aquest sòl es perd un cop venuts els habitatges, i limita els ajuntaments del futur en les seves polítiques públiques, a no ser que àvidament cerqui nou sòl a través de noves operacions urbanístiques. “Gestionar” el territori no és vendre patrimoni, ni finançar l’ajuntament de manera artificial amb ingressos extraordinaris no consolidats. No hem de permetre que els ajuntaments siguin administracions àvides d’ingressos de territori i esdevinguin actors “business friendly” de l’activitat especuladora.
  4. Les polítiques públiques de lloguer permeten mantenir els pisos gràcies a un bon sistema de rotació i adequació a les necessitats de les famílies, i per tant, que els recursos estiguin disponibles de manera permanent, beneficiant una major part de la població que ho necessita. Caldrà no només incrementar el Parc Públic de Lloguer, sinó assegurar mitjançant els instruments adequats i amb les complicitats necessàries, en l’àmbit públic i privat, que compleixi la funció social pel qual està concebut.
  5. Les polítiques de creació d’un parc públic d’habitatges de lloguer no cal que vingui exclusivament de la construcció de noves promocions municipals. El Pla de l’Habitatge de lloguer 2017-2024 aposta per diverses vies:
    1. L’adquisició d’habitatges ja construïts. Aquesta política ha de permetre tenir una oferta més diversificada territorialment als diferents barris de Sant Just. A més, aquesta és una bona opció pels pisos per persones amb necessitats socials específiques, ja que la no-concentració en espais concrets ajuda sens dubte a evitar el risc d’estigmatització. Diversos criteris poden fer òptima la compra d’alguns habitatges: la tipologia, la necessitat de rehabilitació, la situació, motius d’oportunitat, etc. En aquest sentit cal desenvolupar acords amb la Diputació de Barcelona per acollir-se a ajuts per l’adquisició d’habitatges i un acord amb la Generalitat de Catalunya per influir per l’exercici del dret de retracta  
    2. La incorporació d’habitatges privats al parc públic de lloguer. Aquest ha de ser un dels altres pilars de la política d’habitatge. S’identifiquen alguns elements que poden contribuir a aquesta política:
      1. Incentius econòmics per la incorporació al Parc. A través d’una gratificació econòmica directa per la incorporació, un avançament de lloguer a futur en forma de bestreta, beneficis fiscals, assegurar cobraments i altres
      2. Incentius a la rehabilitació arquitectònica, energètica i d’interiors. Les polítiques de rehabilitació, millora de l’accessibilitat i millora de l’eficiència energètica poden ser una oportunitat per, a través de la inversió en ajudes, puguin incorporar-se a la bossa d’habitatge públic. Segons dades de l’anterior pla de l’habitatge 2009-2016 hi ha un 3.22% del parc d’habitatges en mal estat. Hi ha un cert marge d’actuació, i hi ha identificats blocs d’habitatges amb necessitats de rehabilitació. Caldrà establir també mecanismes, en col·laboració amb les altres administracions, per evitar que les reformes tinguin un efecte gentrificador.
      3. Mobilització de pisos buits. Sant Just no presenta una gran quantitat de pisos buits, tot i això proposem realitzar un estudi, en col·laboració amb l’Observatori de l’Habitatge i la Xarxa de serveis Locals d’Habitatge de la Diputació de Barcelona, per detectar els pisos buits, les seves tipologies, i concretar accions i instruments.

La política de lloguer ens permetrà des del primer moment actuar sobre les necessitats de col·lectius prioritaris, que a grans trets són:

  1. Persones joves en procés d’emancipació
  2. Persones joves emancipades però amb precarietat laboral
  3. Persones amb risc d’exclusió social
  4. Gent gran
  5. Persones amb situacions familiars i/o laborals amb forts canvis i poca capacitat d’adaptació.

Cal fer esment que la política de lloguer esdevé una política feminista de facto, ja que tant la precarietat laboral, com les pensions més baixes i la monomarentalitat, amb les feines de cura associades, afecten i recauen a la dona.
Espais de participació en la gestió de la política d’habitatge

Però l’objectiu no és només aconseguir posar a disposició de la ciutadania més habitatge de lloguer a preus assequibles, a través de l’increment del Parc Públic de Lloguer, sinó assegurar mitjançant els instruments adequats i amb les complicitats necessàries, en l’àmbit públic i privat, que compleixi la funció social pel qual està concebut.

Més que mai caldrà pilotar l’aposta de Sant Just per l’habitatge de lloguer des de l’interès públic, ja que l’efecte de situar tanta oferta pública protegida a disposició de la ciutadania de Sant Just de fet generarà conflictes amb les promocions privades i el seu interès de mantenir uns preus de lloguer els més favorables possibles als seus interessos.

Per això creiem important canviar l’orientació estratègica de l’empresa municipal Promunsa, incorporant com a element central la gestió del parc d’habitatges de lloguer existent i futur amb els criteris d’habitatge social, l’execució i seguiment de les promocions pendents i la reinversió dels ingressos provinents del lloguer en polítiques més generals i àmplies d’accés a l’habitatge.

Per la seva importància estratègica, la política d’habitatge ha de tenir necessàriament una dinàmica de participació ciutadana. Per tot això proposem la creació del “Consell Municipal de l’Habitatge”, ja recollit al Pla però pendent d’execució. Es tracta d’un òrgan de caràcter participatiu i funcionalitat consultiva sobre la política municipal de l’habitatge. Un espai de participació ciutadana per a ser instrument generador d’opinió, propostes i d’avaluació.

El Consell tindrà les següents funcions:

  • Seguir i avaluar el compliment del Pla de l’habitatge
  • Participar en el procés de definició de nous indicadors vinculats al mercat de l’habitatge
  • Assessorar en tots aquells assumptes en els quals l’Ajuntament de Sant Just Desvern consideri important el seu dictamen
  • Generar debat al voltant dels principals instruments de la política d’habitatge municipal i, formular propostes d’actuació, mitjançant l’elaboració d’informes propis
  • Participa

Per tant creiem que el futur de la política pública d’habitatge no passa en cap cas per les promocions de venda, sinó que ha de pivotar de manera clara sobre el lloguer. Aquest ha de ser un dels principals acords de ciutat si volem un SANT JUST AMB FUTUR.

8 compromisos de Movem pel dret a l’habitatge

Els 8 compromisos de Movem pel dret a viure al nostre poble:

  1. Executarem el Pla de l’Habitatge de Lloguer 2017-2024 impulsat per Movem que posarà a disposició de les persones la més gran oferta d’habitatge de lloguer protegit des de l’inici de la política d’habitatge al nostre poble
  2. Treballarem per planificar les accions necessàries per aconseguir que el 2029 Sant Just compti amb un parc d’habitatge de lloguer protegit equivalent al 5% del total d’habitatges
  3. Canviarem l’orientació estratègica de l’empresa municipal PROMUNSA cap a la gestió del lloguer donant compliment als objectius d’accés a l’habitatge de col·lectius específics. Els ingressos obtinguts pel parc d’habitatges es reinvertirà exclusivament en política d’habitatge i en serveis complementaris
  4. Crearem el Consell Municipal de l’Habitatge com a òrgan de participació essencial de la política santjustenca d’habitatge
  5. Desenvoluparem una fiscalitat orientada a millorar l’accés a l’habitatge:
    1. Subvencionarem el 80% de l’impost de béns immobles (IBI) per aquelles persones propietàries que reformin habitatges buits i els destinin al mercat de lloguer amb un preu de mercat no superior a l’índex de referència de preus de lloguer de Catalunya.
    2. Aplicarem un recàrrec del 50% de la quota líquida de l’impost de béns immobles (IBI) d’ús residencial als immobles que després d’una execució hipotecària es trobin desocupats permanentment.
  6. Impedirem mitjançant les modificacions necessàries de planejament l’establiment de pisos turístics a les zones d’habitatges plurifamiliars del nostre municipi, evitant així que aquests puguin generar una pressió alcista de preus
  7. Cercarem les complicitats necessàries amb les administracions supramunicipals per fer possible la política pública d’habitatge
  8. Promunsa desenvoluparà programes específics per la millora energètica del parc d’habitatges existent al municipi. La contrapartida a les ajudes d’aquests programes serà el compromís de contribuir a l’accés a l’habitatge de manera harmonitzada amb les polítiques municipals.