Movem Sant Just | 1 de maig
16067
post-template-default,single,single-post,postid-16067,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,boxed,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

1 de maig

1 de maig

El Primer de Maig és el Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, instaurat com a tal el 1889, en homenatge als coneguts com “Màrtirs de Chicago”, els cinc treballadors condemnats a mort per haver participat a les jornades de vaga del primer de maig de 1886 a Chicago, on es reclamava l’aplicació efectiva de la jornada laboral de 8 hores i altres reivindicacions socials, que van desembocar en l’anomenada “Revolta de Haymarket”, reprimida durament.

En aquesta jornada, festiva i reivindicativa, sempre hi son presents les principals demandes laborals i socials de les classes treballadores, representades per les organitzacions sindicals que convoquen a mobilitzacions massives en suport d’aquestes reivindicacions.

Enguany, les respostes a la crisi social, econòmica, i laboral provocada per la pandèmia de la COVID-19 ocupen el centre de les preocupacions socials i laborals, així com d’altres més estructurals, com la precarietat del treball, els problemes d’accés a l’habitatge o per pagar els lloguers, o la manca d’ingressos mínims d’una part important de la població que viu en el llindar de la pobresa. Una realitat que colpeja molt especialment a les persones joves.

Ens enfrontem a una crisi social i laboral greu, amb dades no vistes des de la darrera gran crisi de 2008.

En aquest context, les administracions públiques han de posar recursos i polítiques públiques a l’alçada dels reptes plantejats. El govern espanyol ha posat en marxa mesures com l’Ingrés Mínim Vital o el mecanisme de cobertura a través dels ERTO per protegir l’ocupació, però calen més mesures i materialitzar alguns compromisos, com tirar endavant la derogació de les reformes laborals que ha precaritzat el mercat de treball, assolir un SMI al nivell del 60% del salari mitjà, o la defensa d’un sistema públic de pensions dignes, entre altres mesures.

Per altra banda, el Govern de la Generalitat ha tingut una actuació erràtica en l’adopció de mesures socials per pal·liar els efectes de la pandèmia, amb errades en els ajuts a persones autònomes, o l’objectiu d’eixugar dèficit públic en un moment on calen polítiques expansives de deute per donar àmplies respostes a la crisi social.

Des del govern municipal també s’han posat solucions sobre la taula, engegant nous programes d’ocupació, d’estímul a la contractació i d’autoocupació, així com de reforç del teixit comercial i empresarial. Polítiques que haurem de mantenir per tal de pal·liar els efectes de la pandèmia sobre el món del treball.