Movem Sant Just | Sobre la gratuïtat del I2
16121
post-template-default,single,single-post,postid-16121,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,boxed,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Sobre la gratuïtat del I2

Sobre la gratuïtat del I2

A principis d’aquest mes s’anunciava l’acord de la gratuïtat de l’I2 a partir del curs 22-23 a les escoles bressol públiques per part del Departament d’Educació. Una molt bona notícia, en principi. I diem en principi perquè, davant d’aquest fantàstic titular, s’amaga una altra realitat.

 En què consisteix l’acord? Senzill: a partir del curs que ve, els ajuntaments rebrem en concepte de quota d’escolarització 1.600 euros/plaça. Aquest número sorgeix de la famosa regla dels terços: un terç paga família, un terç Generalitat i un terç l’Ajuntament. Rebent aquesta quantitat els ajuntaments ja no cobrarem les quotes d’escolarització a les famílies. Quines coses no veiem de forma clara?

Aquesta decisió, que té un fort efecte sobre les escoles bressol que són dels ajuntaments, ha estat presa de forma unilateral, menystenint l’autonomia local.

No reconeix els costos reals del servei d’escola bressol. La xifra de 1.600 euros està molt lluny de l’acordada fa més d’una dècada: 1.800 euros. És molt difícil d’entendre que, si fa deu anys es valorava un terç del cost a 1.800, ara valgui 1.600 euros, amb la millora de serveis i l’augment del cost de la vida. Això acabarà repercutint en el fet que o bé els ajuntaments ens haurem de rascar més la butxaca per tal d’assumir la diferència o bé en una baixada de qualitat per tal d’ajustar despeses. A Sant Just mantindrem la qualitat a pesar del sobrecost.

Només es cobreix el cost d’escolarització, sense entrar en el menjador, l’acollida i d’altres serveis, generant confusió a les famílies amb el concepte gratuïtat. També és significatiu que no s’incorpora els recursos imprescindibles per a fer realitat l’educació inclusiva. Això és especialment rellevant en una etapa on la detecció i l’atenció precoç són clau pel desenvolupament dels infants.

Tampoc garanteix la universalitat. Fan gratuïta aquesta etapa però no ofereixen les places necessàries? És obvi que la gratuïtat atraurà a més famílies cap a la bressol i això suposarà tenir més places. Cal un finançament suficient, sostingut i planificat. I per últim l’equitat, mentre els ajuntaments apostem per la tarifació com un mètode just, la Generalitat aplica una gratuïtat que no arriba a tothom. Tindrem famílies benestants amb infants de dos anys amb l’escolarització gratuïta i famílies amb infants d’un any amb rendes inferiors pagant un preu públic.  Creiem que això no té cap sentit.

Creiem en les escoles bressol municipals com a peça clau en el model educatiu i social i exigim més corresponsabilitat i respecte a l’autonomia local.